Els treballs familiars, benèvols amistosos i de bon veïnatge

Una de les meves tasques qüotidianes és omplir la nevera,és una tasca quasi diària perquè tinc unes quantes feres que hi fan feina, i la buiden amb una facilitat i alegria que fa por!!!, en això que fen cua i amb presses em trobava a la nostra xarcuteria habitual, en allà hi havia la Gemma que ja fa uns anys va agafar el relleu generacional de la nissaga familiar, jo que procuro no pèrdrem un detall em vaig fixar que a l'obrador i havia la mare ajudant com fan sempre totes o quasi bé totes les mares i en això que interiorment vaig pensar, que bé, en un no res estarem, ara sortirà a despatxar i de seguida em tocarà, l'ànsia em vencia, de sobte la Gemma li diguè a la mare, mare que fas?, ves que no ho saps que aquí no hi pots ser!!!, acte seguit em mira i em diu Maite diga-li tu oi que ens pot caure una bona multa? i jo ummmm!!! m'agrada que em facis aquesta pregunta, la norma és clara, sempre i quan es compleixin tots elements.En la pràctica diària, es planteja amb força assiduïtat la delimitació de la relació estrictament laboral, respecte dels treballs familiars, benèvols, amistosos i de bon veïnatge, als que com a tals considera exclosos del seu règim jurídic l'Estatut dels Treballadors.D'acord amb els criteris legals i jurisprudencials, quins són els supòsits i les circumstàncies en què poden donar-se aquest tipus de treballs?, situats com he dit al marge de la relació laboral.

L'article 1 de l'Estatut dels Treballadors disposa expressament que:

"La present Llei serà d'aplicació als treballadors que prestin voluntàriament els seus serveis retribuïts per compte aliè i dins l'àmbit d'organització i direcció d'una persona física o jurídica anomenada ocupador o empresari. "Aquesta definició de l'àmbit d'aplicació de la Llei ja conté les característiques essencials que determinen l'existència d'una relació laboral o d'un contracte de treball.

Els conceptes claus són:

-Voluntarietat

- El caràcter personalíssim de la prestació de serveis

- L'Onorositat

-L'alieneïtat

- La subordinació o dependència

Enumerats els elements que configuren la prestació de serveis regulada a l'Estatut de Treballadors i subjecta al règim de la seguretat social i/o TRADES (Treballadors autònoms econòmicament dependents), la norma laboral exclou un seguit de prestacions o serveis que bé per raons constitutives o declaratives no es consideren integrats en la relació laboral.

Entre les exclusions de caràcter declaratiu, en no reunir la prestació les notes característiques del contracte de treball figuren les següents:

1- Per falta de voluntarietat

- La col·laboració en els processos electorals (art. 27 de la Llei Orgànica 5/1985 de Règim Electoral General).

- Les activitats de penats en centres penitenciaris que no es qualifiquen com a relació laboral especial, és a dir, els treballs denominats regimentals: neteja i higiene d'establiments, economat, manteniment de l'ordre, etc. (Art. 29 Llei Orgànica 1/1979 general penitenciària).

- Les prestacions en cas de greu risc social o catàstrofe i de protecció civil (Llei 2/1985 de Protecció Civil -art. 4-).

- Amb caràcter dubtós, els anomenats treballs temporals de col·laboració social per als perceptors de prestacions per atur (art. 38 del Reial Decret 1445/1982).

Finalment, s'ha d'aclarir el supòsit contemplat en l'art. 49 del Codi Penal de treballs en benefici de la comunitat configurats com a pena i que en haver de comptar amb el consentiment del penat, no revesteixen naturalesa obligatòria.

2.- Per absència de onerositat

És aquí on s'inclouen els treballs familiars, benèvols, amistosos i de bon veïnatge, ja que no tenen retribució i tenen naturalesa gratuïta (encara que de vegades s'intercanvien serveis per serveis). En els treballs familiars s'integren en la normativa laboral, òbviament, els d'aquells que ostenten la condició d'assalariats.


3.- Per falta de alienitat o dependència i subordinació

- Els treballadors autònoms.

- La d'aquells que intervenen en operacions mercantils assumint del bon fi o el risc i ventura de les mateixes.

- L'activitat d'aquells que, sense assumir els riscos, actuen de forma independent, és a dir, els que subscriuen contractes d'agència, mediadors d'assegurances, comissionistes, etc.

- Els treballs de caràcter mercantil, derivats de la representació de les persones jurídiques que tenen la forma de societat (APADO. 3c de l'art. 1 de l'ET).

- Específicament, els transportistes per compte propi expressament exclosos en l'art. 1.3g de l'ET).

4. Per raons de política legislativa. exclusions constitutives

Fins i tot en el cas que concorrin totes les notes característiques de la relació laboral, hi ha determinades relacions que s'exclouen del seu àmbit i que també descriu l'art. 1 de l'Estatut dels treballadors. És el cas dels funcionaris públics que es regeixen per l'Estatut Bàsic dels Empleats públics regulat per la Llei 7/2007, i on el seu articulat (arts. 11 i 92) preveu expressament la possibilitat també àmpliament utilitzada que determinats llocs es cobreixin amb personal laboral, subjectes a l'ET.

També s'exclou el personal estatutari, que presta els seus serveis en les institucions sanitàries de la Seguretat Social (una mena d'híbrid entre funcionari i laboral, que anteriorment va estar subjecte a la competència dels òrgans de la jurisdicció social) que es regula pel seu Estatut marc (Llei 55/2003) i també per l'esmentada Llei 7/2007 (art. 2, apados. 3 i 4).

Finalment s'exclouen les relacions de caràcter administratiu expressament regulades per normes de tal naturalesa (contractes de serveis -RDL 3/2011, Annex II- Tropa i Marineria -Llei 8 / 2006-, etc.).

Concepte i particularitats dels treballs amistosos, benèvols i de bon veïnatge

El primer supòsit d'exclusió per falta de onerositat, recollit a l'art. 1.3d) de l'ET, és el dels treballs realitzats a títol d'amistat, benevolència o bon veïnatge. Aquests termes no són sinònims , tot i que mantenen el nexe comú que es tracta d'activitats d'ajuda, de vegades recíproca, amb un fonament ètic o utilitari, i que per tant no estan subjectes per la seva pròpia naturalesa a la normativa reguladora del contracte de treball. En tot cas estem davant d'una exclusió merament declarativa, atès que resulta redundant quant de l'art. 1.1 les aparta per se de la relació laboral (inexistència de salari). L'art. 98 de la LGSS (TR aprovat per RDL 1/1994) també esmenta aquest tipus de treballs quan no els inclou en el Règim General, encara que és important destacar que es refereix expressament al caràcter ocasional dels mateixos.

Analitzem les peculiaritats de cadascún d'ells:

1. Treballs amistosos

La Reial Acadèmia defineix l'amistat com "l'afecte personal, pur i desinteressat, ordinàriament recíproc, que neix i s'enforteix amb el tracte. L'absència d'interès per tant fa desaparèixer la nota típica d'intercanvi treball-salari característica del treballador per compte aliè. Això no està renyit amb les gratificacions o regals que per raó d'ajuda mútua puguin realitzar-se entre amics. Per aquest motiu la motivació hagi de ser únicament la pròpia amistat, el que destaca el precepte en contenir l'expressió "a títol de ...".

La norma no exclou l'habitualitat per a aquest tipus de treball, encara que tal circumstància pogués ser indici de relació laboral, sobretot si hi ha contraprestació econòmica, i per tant no està absent la possibilitat de treball assalariat entre amics, quan el mateix no respongui exclusivament a aquest motiu. No obstant això, el normal és que es tracti de treballs esporàdics en supòsits de malaltia, accidents, acumulació de tasques en les collites, catàstrofes particulars, etc. Se situen aquí també els treballs familiars realitzats per persones no incloses en l'apt. 3e) de l'Estatut per excedir el grau de parentiu o per raons sentimentals: festeig, unió de fet, fillols etc.

La casuística que resol la jurisprudència i la doctrina dels Tribunals Superiors, ha anat decantant el concepte de treball amistós, havent d'estar-se sempre a les circumstàncies del cas concret, encara que sempre de manera determinant s'exigeix ​​la prova de l'amistat prèvia al treball realitzat, sense el requisit lògicament la feina no pot qualificar-se com amistós. Tot i això cal el treball a títol de gratitud sense relació amistosa, supòsit que s'hauria d'incloure en l'ampli concepte de treballs benèvols

I així entre d'altres s'ha considerat com amistosos : El treball prestat per conduir un camió de terra per a una piscina per un treballador a temps complet en una altra empresa, en dissabte, i per primera vegada, sent amic de l'empresari que la construïa (STSJ de Castella i Lleó, Burgos, de 10 de juliol de 2000).L'acompanyament freqüent a una dona gran, que no podia valer-se per si mateixa, per a actes religiosos per persona lligada per una relació d'amistat (STSJ de Castella i Lleó, Valladolid, de 11 de juny de 2001).- L'ajuda ocasional en una activitat de restauració artística per una amiga i companya de la facultat, prestada circumstancialment (STSJ del País Basc de 28 de gener de 2003).- La col·laboració familiar en els negocis del seu sogre (STS de 26 d'octubre de 1987).

No s'han qualificat com amistosos a canvi: L'ajuda ocasional en una perruqueria per una amiga causa de l'acumulació de tasques, que es presumeix retribuïda (STSJ de Galícia de 24 de gener de 2001). La prestació de serveis com a peó de paleta efectuada per un cunyat (STSJ de Castella i Lleó, Valladolid, de 7 de febrer de 2005). La relació d'amistat d'un treballador amb el cunyat del mateix per a una obra en un solar (STSJ d'Andalusia, Granada, de 13 de maig de 2002). El transport i recollida de taronges per un empleat de confiança, a instàncies de l'empresari per absència del conductor habitual (STSJ de Múrcia de 13 de juny de 1996).

2. Treballs benèvols

Constitueix aquest un terme de gran amplitud en el qual poden incloure des del voluntariat, la militància política o sindical, l'activitat dels sacerdots o ministres de les confessions religioses, els becaris, fins a l'esport aficionat, entre altres. La nota comú que podria definir a aquest tipus de treball és el seu caràcter altruista o de simpatia amb una determinada causa, sense percebre per tant retribució.


3. Els Treballs de Bon Veïnatge

Aquesta activitat no laboral, recollida a l'apart. 1.3.d de l'Estatut, es pot solapar amb el treball amistós, tot i que la seva accepció resulta diferent. Aquest tipus de treball comporta l'existència d'un benefici de la comunitat on es resideix, doncs a diferència del treball benèvol, repercuteix en la millora de la convivència de la persona de l'entorn . Supòsit típic és la col·laboració en les festes populars, o els serveis a favor de la comunitat sense les notes característiques de la relació laboral.

Els treballs familiars

Com a segona categoria dins dels treballs mancats de onerositat cita l'Estatut dels Treballadorsen el seu apartat e de l'art. 1: els treballs familiars. Aquests són exclosos de la relació laboral, llevat que es demostri la condició d'assalariats dels qui els porten a terme. Estem per tant davant d'una presumpció que admet prova en contrari respecte del caràcter laboral de la relació (Iuris Tantum), i que per tant suposa la possibilitat de l'existència de contracte de treball, tot i donant-se els requisits previstos en la norma.

Es parteix de la base que la família no és només una unitat de convivència, sinó també una unitat econòmica i de gestió patrimonial . Així qui treballa en aquest context el fa per a una empresa comuna, i els resultats o fruits d'aquest treball van a un mateix patrimoni. No es pot dir que hi hagi alienitat sinó aportació a un fons de propietat compartida per satisfer les necessitats del grup (aliments, habitatge, etc.). No obstant això, el cercle familiar està limitat al cònjuge i els ascendents o descendents fins al segon grau de consanguinitat, afinitat o adopció que convisquin amb l'empresari, és a dir, si es dóna l'afinitat: pares, sogres, fills, avis, néts, germans i cunyat.

La resta de familiars o les persones unides per vincles sentimentals com parelles de fet, o festeig pàg. ex. poden enquadrar-se en l'àmbit dels treballs amistosos, entès el concepte d'amistat de manera àmplia, donada la clara exclusió d'aquests supòsits continguda en la norma. En el mateix sentit, la LGSS en el seu art. 7.2 disposa que no tindran la consideració de treballadors per compte d'altri, excepte prova en contra: el cònjuge, els descendents o ascendents i altres parents de l'empresari per consanguinitat o afinitat fins al segon grau inclusivament, i, si escau, per adopció, ocupats en el seu centre o centres de treball, quan convisquin a la seva llar i estiguin al seu càrrec. El canvi de circumstàncies familiars (divorci o nul·litat matrimonial per exemple, determinarà una novació objectiva en la relació de serveis, amb la conseqüència o bé la seva reconducció a l'àmbit laboral, o bé a l'àmbit de no presumpció de laboralitat .

Ara bé, l'altra cara de la moneda, és que l'Estatut del Treballador Autònom aprovat per la Llei 20/2007 de 11 de juliol, considera com a treballadors autònoms als familiars que col·laborin de manera personal i directa en l'activitat econòmica o empresarial exercida per l'autònom titular i que no tinguin la consideració de treballadors per compte aliè. Afegeix el Decret 2530/1970 pel qual es regula el règim especial de la Seguretat Social dels treballadors per compte propi o autònoms, en el seu art. 3, que serà també treballador autònom el familiar del titular d'una activitat econòmica o professional fins al tercer grau de consanguinitat o afinitat, que col·labori en l'activitat de forma personal, habitual i directa (figura de l'autònom col·laborador). Evidentment si el treball és ocasional es produeix una absència de relació tant per compte propi com per compte d'altri. Tot i això l'Estatut del Treballador Autònom (Llei 20/2007 esmentada, Disp. Addicional Desena) permet contractar com a treballadors per compte aliè a fills que convisquin amb l'empresari menors de 30 anys. Per tant només la col·laboració circumstancial, o generalment interrompuda d'un familiar, exonera de les obligacions inherents a la inclusió en un règim de la Seguretat Social del mateix.

Una important observació que cal realitzar sobre els subjectes que poden desenvolupar treballs familiars és que només es pot donar entre persones físiques, és a dir amb empresaris de titularitat individual o comunitats de béns, però no pel que fa a entitats que tenen la forma de societat, atès que llavors no és possible parlar de llaços familiars. I això encara que es tinguin vincles de parentiu, en els graus descrits, amb els qui ocupen càrrecs d'alta direcció o gestió. Hauria sostenir-se, en rigor, que quan es té una participació accionarial o patrimonial important en la societat bé directament oa través d'un grup familiar de convivència, la inexistència de relació laboral ve determinada per l'absència d'alienitat o subordinació, i no pel caràcter familiar dels treballs. No obstant això, la doctrina del "aixecament del vel" aplicada per la jurisprudència pot conduir a la consideració com familiars o no dependents aquest tipus de treballs.

Cal també matisar que el requisit que esmenta el precepte, amb inadequada terminologia, és el que els familiars convisquin amb el "empresari" . Si no hi ha tal convivència no hi ha fons comú o familiar a què destinar els rendiments del treball (STS de 1990.10.29). El requisit de la convivència es flexibilitza per la jurisprudència, de manera que no s'exigeix ​​la convivència física estrictu sensu, sinó la dependència alimentària fonamentalment.

Com podem comprovar, hi ha una important problemàtica respecte de la definició, contingut i abast dels treballs a què es refereixen els apartats 3d) ie) de l'art. 1 de l'Estatut dels Treballadors, el que ha donat lloc a un "corpus" jurisprudencial de destacada amplitud (que és producte de l'abundant casuística que es planteja en la pràctica) que ha anat concretant els supòsits d'aquests treballs familiars, benèvols, amistosos i de bon veïnatge i la seva incardinació en algun dels tipus expressats. Per això i de lege ferenda no estaria de més una precisió major respecte dels mateixos. Hauria d'estar també una adequada coordinació, a aquest efecte, entre l'Estatut dels Treballadors i les normes de Seguretat Social.

Davant la presumpció de laboralitat, continguda en l'art. 8 de l'Estatut, el caràcter amistós, benèvol, de bon veïnatge, o familiar dels treballs, hauria de ser objecte d'una prova fefaent. Normalment, i en la pràctica, es centra aquesta prova en l'existència d'una relació familiar o amistosa i / o en l'absència de retribució. Tot i això i de la presumpció de certesa de les actes de la Inspecció de Treball (art. 53 del TR de la Llei sobre infraccions i sancions d'ordre social aprovat per RDL 5/2000 de 4 d'agost), en matèria sancionadora concorre el dret a la presumpció d'innocència (art. 24 CE), de manera que, com l'altra cara de la moneda, també s'ha de considerar la presumpció a favor de la no laboralitat si no existís una prova de càrrec suficient.

En definitiva, s'ha de ser prudent, un cop diferenciatst els quatre supòsits ja esmentats, i davant la intensa actuació de la Inspecció de Treball en la matèria, que comporta una àmplia repercussió pràctica, hem de concloure que s'ha de fer un estudi detallat en cada cas, i en funció de l'abast tant de la definició de la relació laboral, al principi, com de la concordança o no del supòsit que ens ocupi amb aquella conceptuació. I així analitzar, entre altres aspectes, molt fonamentalment: el grau de dependència o subordinació, la freqüència dels treballs, les relacions personals o familiars, i l'absència de retribució, tot això disseccionant el cas concret i valorant les circumstàncies.

Algú va dir que mantenir-se sobre la taula, amb tantes oles i taurons, té mèrit, molt mèrit, jo també ho veig així.

Continuem surfejant?  ;-)

Juristes versus Matrix

Un dia sense més, vaig obrir els ulls al matí i em vaig dir que un jurista ha de ser algú escollit, per ser exactes ha de ser "l'escollit/da", la visualització del que significava ser advocat, canviava, ja no hem devatia entre el jurista a l'americana o el jurista a la espanyola, sinó que en el camí he arribat a la conclusió que el món ara s'assembla ben bé a la visió que ens oferia la trilogia de Matrix catalogades com a pel·lícules de ciència ficció escrites i dirigides pels Germans Wachowski.

Aquesta imatge em va bloquejar i és per aquest motiu que d'ençà no he tornat a escriure res més, ancòrada em trobo en aquest punt d'inflexió i aquestes són les meves reflexions.

L'Agost és un mes processalment inhàbil, encara que els termes i terminis administratius, laborals i civils no processals corren i el rellotge no s'atura, tot i que, ja ha finit i ha arribat el setembre i tot demana un sant tornem-hi, jo em trobo inhàbil.

Els moments de transició, són incerts, de vegades incòmodes, en els quals preval la presa de decisions, el renéixer, el tornar a començar, o el reprendre assumptes oblidats, la fi d'alguna cosa i el començament d'un altra cosa, diferent, semblant, igual, qui ho sap?, hem d'estar atents i en aquests casos no hem de perdre l'oportunitat.

L'advocacia com a activitat professional, està en permanent transformació, el perfil d'una advocada és polièdric, polifacètic, multifuncions, autosuficient, és inherent als despatxos que interactuen en un entorn molt competitiu, és implacable, tot va a una velocitat de vertigen i cal adaptar-se. Això requereix un perpetu estat d'alerta i estar preparats per gestionar-lo adequadament. Una servidora té una vida còmoda, amb una feina segura en la que encara que no és realitzi i que no m'aporti grans ingressos donada la conjuntura actual és una persona afortunada i corre el risc de posar en perill aquesta seguretat, per un somni donada la meva edat no crec que sigui sensat, però aquesta serà una decisió a prendre en el seu moment, de moment la guaito, si bé en aquest impàs d'una o altra manera tots els que decidim emprendre aquest camí ens hi trobem. L'advocat comença la seva activitat amb desconeixement de la professió, ja que aquesta s'ha de viure, i això requereix temps, no serà suficient amb el mer transcurs del mateix per ser un bon professional, sinó que cal que es responsabilitzi del seu propi desenvolupament i decideixi créixer en experiències i coneixements, sense pors escèniques, no caben excuses.

No ens enganyem de per se la professió et du a veure la part més fosca del ser humà, el treball es desenvolupa en el conflicte entre persones, i la millor resolució del mateix no pot dependre de nosaltres i de la nostra brillant defensa si la limitem a controlar els aspectes que depenen de nosaltres sense avaluar aquells aspectes del contrari en els que puguem actuar. Saber com és el nostre oponent, les seves capacitats, aptituds, aspiracions en la defensa del cas serà fonamental en la nostra defensa. Aquest plantejament té una extensió molt important, com és que el client, des del primer moment, sapiga que en el costat contrari hi ha un altre advocat igual de preparat que nosaltres que defensarà ferotgement al seu client, d'aquesta manera contribuirem a una formació més realista de les expectatives del clent.

En conclusió aquesta professió discorre en un escenari en el qual els problemes, obstacles i inconvenients als quals ens enfrontem condueixen unes vegades a l'èxit professional i altres al fracàs, és un repartiment de sorts a vegades tant aleatòria (...), la percepció amb la qual rebem les dues situacions és la que determinarà en gran part el nostre esdevenir professional, un excessiu recel, temor i frustació davant el fracàs pot causar un perjudici irreparable a la nostra pràctica professional, l'activitat d'un advocat està plena de problemes de tot tipus, des dels propis encàrrecs, fins les conductes dels clients, jutges i altres advocats, passant per la pròpia gestió del seu despatx. Cal acceptar aquesta realitat i assumir que els problemes no hi són per paralitzar i deixar-nos devorar per ells, ans el contrari hi són per superar-los i créixer, per ser millors.

Sinó tens problemes atura't a pensar, és molt possible que estiguis acomodat i estancat, o el que és el mateix, en el món dels negocis podries estar en vies d'extinció, a més cal tenir present que aquesta activitat és realitza en un escenari molt competitiu, en el qual no es depèn exclusivament de si mateix. Es pot ser un magnífic professional, però no tenir clients, podem defensar un cas amb un desplegament de les nostres millors habilitats, però el jutge pot inclinar-se finalment per l'argument advers, amb tot tal com he avançat cal ser l'escollida.


Deepak Chopra va dir que quan abraces la incertesa, la por desapareix, esbrinaré si vull abraçar la incertesa i vull corre el risc de sortir de la zona de seguretat.

Legislació Exprés

Com pot justificar-se aprovar posem pel cas (d'entre totes les que hi ha) la llei de segona oportunitat mitjançant un Reial Decret LLei?, quina és l'actual urgència?, és que ha canviat el context envers fa un any?, perquè ara i no fa 6 mesos?, sense menystenir que el que és modifica un altra vegada és la molt atropellada i apedaçada Llei Concursal, reforma que altrament, no oblidem, ja està seguint una tramitació parlamentaria, és un sense sentit, perdoneu però algú ho havia de dir.

Així que judicis de valor a banda, he pensat que seria bo fer un post bàsic, tipus "Barrio Sesamo" del que és cada norma, sense jerarquia ni modus d'aprovació, simplement que correspon a cada norma, així en cas de dubte, obnuvilació davant les males pràxis, puguem venir veure aquesta entrada i no confondre'ns, perquè últimament això és Can Pixa i amb les seves maquinacions tornen "lèro" al més lúcid.

La Constitució és la norma que té un rang més gran dins el conjunt de normes. Podem dir que la Constitució és el marc a partir del qual es desenvolupa la resta de normativa. Aquest fet es deu al fet que la mateixa Constitució desenvolupa l’organització i estructura de l’Estat, i indica qui té potestat per dur a terme la iniciativa legislativa i elaborar i aprovar les lleis.

Els tractats i convenis internacionals es troben en un rang inferior a la Constitució i, per això, no hi poden entrar en contradicció. En conseqüència, cal fer modificacions en aquesta darrera de manera prèvia a l’entrada en vigor de qualsevol tractat o conveni signat per Espanya, quan sigui contradictori a la Constitució, abans que entri en vigor en territori espanyol.

Dins el conjunt de les lleis que acostumen a aprovar les Corts Generals trobem les lleis orgàniques i les lleis ordinàries.

Les lleis orgàniques són les lleis que, en regular aspectes amb una rellevància especial, requereixen, per a la seva aprovació, un consens més gran de les Corts. L’article 81, especifica quines són les matèries que s’han de regular mitjançant lleis orgàniques. Aquestes matèries són:

* Les relatives als drets fonamentals i les llibertats públiques.
* Les que aprovin els estatuts d’autonomia.
* Les que determinen el règim electoral general.
* Les altres previstes en la Constitució.

Algunes de le lleis orgàniques previstes en la Constitució poden ser la LOFCA (Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes), la llei que regula la institució del Defensor del Poble, etc.

Les lleis ordinàries són aquelles que regulen la resta de matèries que no són regulades per les lleis orgàniques,mentre la norma estableix quines matèries queden reservades per a lleis orgàniques, la resta de lleis rebran la consideració de lleis ordinàries. Les lleis ordinàries tenen el mateix rang que les lleis orgàniques però tracten sobre matèries diferents.

Decrets legislatius, decrets llei i reglaments

En situacions determinades, el poder legislatiu, que és qui habitualment s’encarrega d’elaborar i aprovar les lleis, delega la seva funció al Govern. Tal com s’indica en la Constitució, cal que aquesta delegació sigui d’una manera expressa per a una matèria concreta i amb un termini concret. Aquesta normativa es coneix amb el nom de decret legislatiu.

Tanmateix, en situacions determinades, el mateix Govern està facultat per elaborar normativa per iniciativa pròpia. En aquests casos, parlem de decret llei.

Els decrets legislatius i els decrets llei ocupen el mateix rang dins la normativa que les lleis ordinàries.

Decrets legislatius

Els decrets legislatius són les normes creades pel Govern a petició de les Corts. Entre la tipologia dels decrets legislatius cal diferenciar els textos refosos dels textos articulats.

Els textos refosos consisteixen en una compilació de lleis anteriors en una sola que reculli tots els aspectes referents a una matèria. Per tal que el Govern pugui elaborar un text refós, cal que les Corts Generals li deleguin aquesta funció mitjançant una llei ordinària.

Els textos articulats són normes elaborades pel Govern a petició de les Corts i segueixen les directrius marcades per aquestes en les anomenades lleis de bases.

En les directrius marcades per les lleis de bases per a l’elaboració de textos articulats hi ha algunes limitacions:

- No poden autoritzar el Govern a modificar la mateixa llei de bases.
- No poden autoritzar normes que s’apliquin amb caràcter retroactiu.

En qualsevol cas, els decrets legislatius hauran de reunir les característiques següents:

- No poden regular matèries reservades a lleis orgàniques.
- La delegació de la potestat legislativa per part de les Corts al Govern ha de ser d’una manera explícita mitjançant una llei de bases (en el cas dels textos articulats) o una llei ordinària (en el cas dels textos refosos).

Decrets llei

L’elaboració de normes pel Govern no sempre respon a la delegació per part del poder legislatiu. En determinades situacions en què es requereix una actuació de manera urgent el Govern també podrà elaborar normativa.

Els decrets llei són la normativa amb rang de llei elaborada pel Govern per iniciativa pròpia i d’una manera provisional per motius extraordinaris i urgents.

Entre les principals característiques dels decrets llei destaquen les següents:

- Han de ser motivats per casos de necessitat extraordinària i urgent.
- No poden afectar l’ordenament de les institucions bàsiques de l’Estat, ni regular els drets i llibertats de la ciutadania recollits en el títol I de la Constitució.
- Han de ser aprovats o derogats en un termini de 30 dies pel Congrés dels Diputats.

Els reglaments

En un rang inferior al de les lleis, conjunt de normes que són elaborades pels governs de les diferents administracions (de l’Estat, locals, etc.). Aquest conjunt de normes reben el nom de reglaments.
Classes de reglaments

Pel seu contingut material, els reglaments poden ser:

a) jurídics, si estableixen una regulació que afecta els drets i els interessos dels ciutadans i per tant tenen efectes fora de l’estricte àmbit de l’Administració; o
b) organitzatius, quan estableixen normes internes de l’Administració i no afecten (almenys de forma directa) els drets i els interessos dels ciutadans.

Per la relació que tenen amb la llei, els reglaments es poden classificar en:

a) executius, si desenvolupen o executen una llei prèvia; i
b) independents, quan les seves previsions no porten causa d’una llei preexistent. Cal diferenciar els reglaments d’altres actuacions del Govern, que tenen caràcter singular i s’emmarquen dins la categoria dels actes administratius. En general, podem dir que el reglament innova l’ordenament jurídic amb voluntat de perdurabilitat, mentre que els actes administratius no modifiquen les normes vigents, sinó que simplement les apliquen.

Ai!!! ara no se perquè m'ha vingut al cap un pensament, ves per on:

CALENDARI ELECTORAL 2015

Eleccions andaluses: 22 de març

Eleccions municipals: 24 de maig

Eleccions autonòmiques: 24 de maig segons la Llei Electoral i dels Estatuts d'Autonomia, el mateix dia de les municipals se celebraran autonòmiques a Astúries, Cantàbria, Navarra, Castella i Lleó, la Rioja, Comunitat Valenciana, Comunitat de Madrid, Castella-la Manxa, Regió de Múrcia, Canàries, Illes Balears, Aragó i Extremadura, i en les dues ciutats autònomes (Ceuta i Melilla). És a dir, en totes les comunitats excepte a Catalunya, Andalusia, Galícia i País Basc.

Eleccions catalanes: 27 de setembre

Eleccions generals: Per Llei s'haurien de celebrar a partir del 20 de novembre -dia en què acaba la legislatura de Rajoy-, i com a molt tard el 20 de desembre. No obstant, l'article 68 de la Constitució estableix que podria ampliar aquest termini fins al 17 de gener, un aspecte que el PP ha estudiat. Però aquesta última opció té un seriós inconvenient i és que obligaria a fer mitja precampanya en dates nadalenques.

Que com ho veieu? Bé no? si uuuu que?

Cerca-Lejos

Arriba-Abajo

Ehhhh Blas!!! Blas!!, Blasssssss!!! estas durmiendo Blas???? JUASSSSSSSSSS

Paradigma. Interès públic: Valors objectius que interessa protegir en una societat democràtica

Aquesta entrada tindrà la meva empremta però procuraré ser rigorosa i professional, és el que és i no hi ha més, us deixo que en feu el vostre propi anàlisi.

Valors

Solidaritat. La solidaritat forma part de l’ADN del Tercer Sector Social. Solidaritat cap els sectors més febles de la nostra societat i solidaritat amb les entitats del Sector que travessen per moments molt difícils. Cobreixen necessitats socials fins i tot les desateses per problemes financers.

Proximitat. Estar molt a prop de les entitats per compartir llurs problemes, llurs inquietuds, ajudar-les i orientar-les cap l’eficiència, l’eficàcia i la millora com a objectiu permanent.

Compromís. Compromesos, fent possible que es desenvolupi llur valuosa labor social, a través de la seva feina prop de les entitats, compromesos amb el treball per una societat més justa, inclusiva i cohesionada.

Cooperació. El projecte sempre se sustenta en el principi de cooperació entre les entitats del Tercer Sector i els diferents actors de l’economia social i les finances ètiques. Incideixen de forma molt positiva sobre el bé comú i la cohesió social.

Professionalitat. El rigor, la qualitat i la responsabilitat formen part indestriable de l’actuació professional de tots els que integren aquest col·lectiu,la vocació social reforça aquest principi encara més.

Aquest any ens porta la reforma fiscal, de la llei de mecenatge i la llei de transparència, canvis en el model 347... un dalt a baix si tenim en compte que l'autoliquidació és el totem del sistema tributari espanyol i que les empreses són els recaptadors d'aquesta estructura, en tant són aquestes qui ho faran possible, cosa que es fa sent molt bons contribuents!!!, les entitats no lucratives es trobaran amb diverses novetats en l'àmbit normatiu que afectaran directament la seva gestió.

La publicació de la Llei sobre l’Impost de Societats confirma que totes les entitats socials, sense excepció, hauran de presentar l’impost i, per tant, portar una comptabilitat de partida doble. La mesura va entrar en vigor a partir de l’1 de gener. La principal novetat és que s’eliminen els supòsits que eximien algunes entitats d’haver de presentar l’impost.

A partir d’ara, qualsevol entitat social -encara que no realitzi cap activitat econòmica i amb independència del seu volum- estarà obligada a presentar l’Impost de Societats,que no vol dir necessàriament que hagin de pagar res i això comportarà que no podran portar la gestió econòmica amb un llibre de caixa sinó que necessitaran portar una comptabilitat per partida doble i, en la majoria dels casos, hauran de dedicar uns recursos econòmics a pagar algú que els faci la comptabilitat i els prepari la declaració de l’impost de societats.

D’altra banda, hi ha algunes complicacions afegides com ara que la nomenclatura de l’impost de societats està pensada per a les entitats mercantils i pot dificultar la identificació de la informació econòmica o, per exemple, que no existeix un model simplificat per a les entitats més petites.

Fins ara les entitats parcialment exemptes, no estaven obligades a presentar l’Impost de Societats si no feien activitat econòmica i complien els següents requisits:

• Que els seus ingressos no superessin els 100.000 euros anuals.

• Que els seus ingressos sotmesos a retenció no superessin els 2.000 euros anuals.

• Que les rendes no exemptes obtingudes no estiguessin sotmeses a retenció.

La llei afectarà els exercicis iniciats a partir de gener de 2015. Això vol dir que, malgrat que l’impost no s’haurà de presentar fins al 2016, les entitats socials hauran de portar una comptabilitat de partida doble des de 2015 a fi de poder identificar adequadament els ingressos i despeses corresponents a rendes exemptes i no exemptes.

D’altra banda, la reforma fiscal referent a l’Impost de Societats no afecta les entitats acollides a la Llei 49/2002, com fundacions i associacions declarades d’Utilitat Pública. Les entitats amb aquest tipus de règim fiscal estaran obligades com fins ara a presentar l’Impost de Societats i continuaran tributant al 10% per aquelles rendes no exemptes que puguin tenir.

En primer lloc és fonamental diferenciar dos tipus d'entitats:

Les acollides al règim fiscal de la Llei 49/2002, que són en general entitats a les quals s'ha reconegut utilitat pública o de cooperació al desenvolupament i que compleixen una sèrie d'estrictes requisits marcats per la citada Llei. Aquestes entitats pagaran per les seves rendes d'explotacions econòmiques només un 10%, deixant com rendes exemptes una llista taxada en l'article 7 de la Llei 49/2002.
La resta d'associacions i fundacions, que l'impost considerarà com a entitats parcialment exemptes.

Què són les entitats parcialment exemptes? Per quines rendes paguen?

Es tracta d'organitzacions no lucratives que pagaran impost de societats, normalment per una part dels ingressos que obtinguin (les rendes subjectes a l'impost).

Una gran quantitat d'associacions i fundacions tributen d'aquesta manera en l'impost de societats (articles 120 a 122 de la Llei).

Aquest tipus d'entitats principalment abonen impost de societats pels seus rendiments d'explotacions econòmiques, per la qual cosa serà fonamental conèixer què és considerat una explotació econòmica per l'impost:

"Es consideraran rendiments íntegres d'activitats econòmiques aquells que, procedint del treball personal i del capital conjuntament, o d'un sol d'aquests factors, suposin per part del subjecte passiu, l'ordenació per compte propi de mitjans de producció i de recursos humans o de un d'ambdós, amb la finalitat d'intervenir en la producció o distribució de béns o serveis ". És a dir, treball professional o mitjans o treballadors emprats per produir béns o serveis.

A més de tributar en l'impost de societats per les explotacions econòmiques, les entitats parcialment exemptes hauran de pagar per:

Les rendes derivades del patrimoni, tant mobiliari (interessos de comptes bancaris) com immobiliari (lloguers).
Les rendes derivades de l'adquisició i transmissió onerosa quan no reverteixin en el seu objecte social.

Un exemple d'entitat parcialment exempta en l'impost de societats

Com a exemple podem citar el següent:

Associació cultural que rep ingressos de subvencions i al seu torn organitza cursos o congressos pels quals cobra un preu a tercers i als associats que voluntàriament s'apunten a aquestes activitats. L'esmentat preu cobrat als seus associats és diferent del fixat en els estatuts.

Les subvencions seran considerades com a activitats no subjectes, de manera que no haurà de pagar imposat per les mateixes. No obstant això, la mateixa organització de cursos o congressos és considerada una activitat econòmica, per la qual cosa haurà de pagar per la diferència.

Desenvolupats aquests canvis, voldria remarcar els titulars d'informació d'aquesta setmana "Llistes Falciani, prevaricació, suborns, malversacions... Inspectors d'hisenda que denuncien l'escandalós tracte de favor als presumptes defraudadors dels comptes a Suïssa no res, vaja el més normal, no és un oxímoron.

Per qualsevol dubte aquí em teniu

Distinció = Compromís

Els advocats i advocades , a l'inici del seu exercici professional , prestaran jurament o promesa d'acatament a la Constitució i a la resta de l ' ordenament jurídic , i de fidel compliment de les obligacions i normes deontològiques de la professió davant del degà, deixant constància d'aquest fet mitjançant un escrit que constarà a l'expedient personal de cada col·legiat i col·legiada .

JURAMENT DE L'ADVOCAT

PROTESO

Defensar la Justícia i la recta aplicació de la llei. Prestar assistència jurídica gratuïta al desvalgut. Guardar el secret professional i severa lleialtat al meu client. No utilitzar procediments vedats per la llei i la moral en els assumptes, la direcció dels quals s'he m'encomani; i procedir en tots els meus actes amb absoluta bona fe.

En aquest contex, cal tenir ben present tot un seguit d'items que considero necessaris i essencials:

MANAMENTS

ESTUDIA: El Dret es transforma constantment. Si no segueixes els seus passos seràs cada dia una mica menys Advocat.

PENSA: El Dret s'aprèn estudiant, però s'exerceix pensant.

TREBALLA: La Advocacia és una àrdua fatiga posada al servei de la Justícia.

LLUITA: El teu deure és lluitar pel dret, però el dia que trobis en conflicte el dret amb la Justícia, Lluita per la Justícia.

SIGUIS LLEIAL: LLeial envers teu client, a qui no has d'abandonar fins que comprenguis que és indigne de tu. Lleial envers l'adversari, tot i que ell sigui deslleial amb tu. Lleial envers el jutge, que ignora els fets i ha de confiar en el que tu dius, i que pel que fa al dret, alguna vegada, ha de confiar en el que tu li invoques.

Tolera: Tolera la veritat aliena en la mateixa mesura en què vols que sigui tolerada la teva.

TINGUIS PACIÈNCIA: El temps es venja de les coses que es fan sense la seva col·laboració.

TINGUIS FE: Tingues fe en el Dret, com el millor instrument per a la convivència humana, en la Justícia, com a destinació normal del Dret, en la pau, com a substitutiu bondadós de la Justícia, i sobretot, tingues fe en la llibertat, sense la qual no hi ha dret, ni justícia, ni pau.

OBLIDA: L'advocacia és una lluita de passions. Si en cada batalla fossis carregant la teva ànima de rancunia, arribarà un dia en què la vida serà impossible per a tu. Conclòs el combat, oblida tan aviat la teva victòria com la teva derrota.

ESTIMA LA TEVA PROFESSIÓ: Tracta de considerar l'advocacia de manera que el dia en que el teu fill et demani consell sobre el seu destí, consideris un honor per a tu proposar-li que es faci advocat

Hi esteu d'acord?.

Una de les meves màximes és qui creu CREA.

Tot té un perquè, aquest blog no n'és l'excepció

Un dia d'aquests us explicaré un conte, un conte en el que jo seré la protagonista, hehehe, de la meva història jo en soc la protagonista és per això que com ja començo a veure el final d'aquesta aventura que no té altre objectiu que el de ser advocada, el meu subconscient n'ha creat la versió rondalla, ha sorgit així del no res, ara n'he de donar forma i a això he dedicar-hi temps, com ja us he dit això serà un altre dia, us ho prometo!. Ara a cau d'orella, així fluixet com si no ho digués us faré cinc cèntims del perquè d'aquest bloc, espero treure'n alguna reacció.

Coses que passen, comences una cosa amb unes expectatives i desprès veus que et quedes sol com un mussol, hahaha perquè aquí tot i que el comptador em digui que tinc 180 visites (se que és número ridícul) ningú diu ni piu!!!, ni per animar, ni per criticar ni per debatre el dret, amb la que està caient, per res de res, silenci absolut, mai he rebut una senyal de l'altre costat.

Hi ha algú? Manifestattttttttttt!!!

La qüestió és que si anem als orígens "ho podeu comprovar anant a la meva primera entrada", aquest bloc el vaig concebre per a poder comentar, debatre conceptes, ideologies, característiques, pros, contres, dubtes, angoixes no se qualsevol cosa que sorgís en el camí. Estudiar una carrera és tot un repte i fer-ho sense assistir a classes multiplica la dificultat, tot està en constant evolució. Mantenir-nos al mateix ritme, buscant aconseguir la perfecció en tot el que fem, no només és esgotador sinó que ens mostra als altres en aquesta contínua recerca, mentre els altres tenen assumit les seves immenses virtuts i alguns defectes, com tothom.

Si som en excés metòdics i esperem d'altres que també ho siguin, o que reaccionin exactament igual a com nosaltres creiem que ho faríem davant de cada situació, el més fàcil és que ens portem constants decepcions.

Òbviament, en els nostres treballs mantenim un aprenentatge continu que ens aporta eines per gestionar determinades habilitats amb major destresa, agilitat o seguretat, sense oblidar que estem en un entorn canviant tan al segon que, el que ara mateix creiem que tenim investigat a fons, en altra banda del continent algú ha avançat més encara que nosaltres segur.

Estar disposats a escoltar mantenint la ment oberta a l'aprenentatge ens aportarà sempre bons resultats, per mi ser capaç de mantenir una conversa tècnica envers aquesta disciplina amb algú que estudia com jo resultaria una pràctica inestimable, de la qual estic convençuda en sortiríem tots guanyant, és per això que us animo a provar-ho, si us plau ara no ho feu tots alhora el meu temps és limitat!, però prometo esforçar-me i gaudir de l'experiència.

És valuós començar, tenir l'audàcia d'iniciar quelcom en el món; però encara ho és més persistir en l'intent, tenir la perseverança de continuar el gest i empènyer perquè allò que comença agafi força i volum.

Cal travessar deserts inhòspits per trobar l'aigua de l'oasi.

La perseverança, com la constància o la tenacitat, és la virtut de la continuïtat, el valor que fa persistir en l'esforç més enllà de l'empemta inicial, és el que manté el rumb, tot i les ventades que rebem a dreta i esquerra.


Una empresa és com una bicicleta. O et mous o Caus. - John D. Wright-

Capítol 2015: 1 de 365 pàgines. Comença una bona història amb mi ;)

Tic, tac... poc queda d'aquest 2014, el deixo anar agraint tot el que m'ha donat, i dono la benvinguda al 2015, entra envaint-me, oferint tot el teu esplendor!!!

Feliç, venturós i profitós 2015 amb salut tinguem!!!

Recordeu: Només s'hi veu amb el cor, l'essencial és invisible als ulls - Antoine de Saint-Exupery

Una abraçada per aquell que em llegeix